11/14/14

A l’Azawad, “serà el poble qui prendrà la decisió”: una conversa amb Moussa ag Assarid (MNLA)

moussa_ag_assaridIndependència crida independència. Una delegació del Moviment Nacional per a l’Alliberament de l’Azawad (MNLA) va ser a Barcelona el 9 de novembre, com a observadors de la consulta d’autodeterminació de Catalunya. Vaig aprofitar l’ocasió per a mantenir una conversa llarga amb els membres de la delegació azawadiana, i en particular amb el representant diplomàtic de l’MNLA a Europa, Moussa ag Assarid (a la imatge a la dreta, davant del palau de la Generalitat), i amb l’encarregat de l’enfocament comunitari de la sensibilització de l’MNLA, Eglass ag Ouffeme.

Alguns apunts de context previs

Calen algunes notes explicatives abans d’anar a les paraules dels dos dirigents tuaregs, sobretot si no es coneix (gaire) la situació del nord de Mali, o Azawad, com li diuen els independentistes i els autonomistes d’aquell territori. L’Azawad, d’uns 850.000 quilòmetres quadrats -dos terços del territori malià-, es troba delimitat per Mauritània, Algèria, el Níger, Burkina Faso i el sud de Mali. Les seves ciutats més conegudes són Timbuctú i Gao. Té una composició ètnica diversa: tuaregs, àrabs, peuls i sonrais en són els grups principals. Cadascuna d’aquestes comunitats està subdividida en clans i subclans, no sempre ben avinguts entre ells.

Continue reading

11/3/14

Per a França i els EUA, Burkina és important amb Compaoré o sense ell

blaise_compaoreBlaise Compaoré ha calculat malament i ha perdut la presidència de Burkina Faso. L’home fort d’aquest país africà durant els darrers 27 anys pretenia esmenar la Constitució per a presentar-se de nou a les eleccions de 2015, cosa que d’acord amb la Carta Magna tenia prohibit -havia esgotat els dos mandats consecutius. L’intent de canviar el text constitucional va venir seguit d’una revolta in crescendo que el va obligar a renunciar a l’esmena, primer, i a la presidència, poc després. Una nova mostra -recordi’s la campanya electoral senegalesa de 2012- que a Àfrica, i contra el que es caricaturitza a Europa, hi ha una societat civil viva que -amb uns mètodes o uns altres- és capaç de sacsejar el tauler polític.

Continue reading

10/14/14

De Gaddafi al caos actual: vuit apunts sobre la crisi de Líbia

General_HaftarGreu inestabilitat política des de la fi de la Jamahiriya. La guerra civil de Líbia (2011) va concloure amb la fi de la Jamahiriya (la “república de masses” de Muammar al-Gaddafi) i la caiguda del coronel, però no va portar-hi pas l’estabilitat. Des de llavors, el país nord-africà ha tingut cinc primers ministres en tres anys: Mahmoud Jibril, Ali Tarhouni, Abdurrahim El-Keib, Ali Zeidan i l’actual, Abdullah al-Thani, que va assumir el càrrec el mes de març. Cap d’ells ha pogut posar Líbia sota control governamental: (el que queda de) l’exèrcit libi, milícies tribals i grups religiosos, travessats per xarxes clientelars complexes, s’hi disputen el poder polític, econòmic i militar. La xifra de milicians ha passat de 20.000 fa tres anys a 300.000 actualment.

Participació electoral a la baixa. Els libis van escollir el seu Parlament post-Gaddafi (el Congrés General Nacional, CGN) el juliol de 2012. La cambra –amb majoria islamista– disposava d’un termini legal de 18 mesos per a completar la transició cap a la democràcia i dotar el país d’una Constitució. El febrer de 2014 es va acabar el seu mandat sense haver acomplert l’objectiu. El juny es van celebrar eleccions per a un nou Parlament, la Cambra de Representants, que havia de substituir el CGN com a màxima instància legislativa. La participació va ser molt baixa (630.000 votants, contra 2,8 milions el 2012) i en algunes localitats ni tan sols es va votar. Però el 4 d’agost, la Cambra de Representants –ara amb majoria laica i amb presència de federalistes– va assumir el poder. Continue reading

09/10/14

Nova oportunitat per a l’Iraq? Kirkuk i més autonomia per al Kurdistan a canvi d’ajornar la independència

kurdish-flagANÀLISI. El Govern Regional del Kurdistan dóna suport al nou primer ministre iraquià. Els kurds s’avenen a participar al govern estatal, però hi posen condicions. El referèndum d’independència passa a segon pla. Algunes claus del nou moment.

El Govern Regional del Kurdistan (Iraq) va anunciar el juliol que convocaria un referèndum d’independència. Però la formació d’un nou govern iraquià —que acaba de rebre la benedicció del Parlament— podria donar una darrera oportunitat a la unitat del país? És el que interpreten diversos mitjans a partir de l’acord a què, finalment, han arribat representants de les tres comunitats principals de l’Iraq (àrabs xiïtes, àrabs sunnites i kurds) per a nomenar Haider al-Abadi com a nou primer ministre. La sortida del primer ministre anterior, Nuri al-Maliki, era la condició del Govern Regional del Kurdistan per a poder parlar amb Bagdad. El president kurd, Massud Barzani, ha felicitat Al-Abadi i li ha demanat que “no repeteixi els errors” d’Al-Maliki. Alguns factors ajuden a entendre i contextualitzar el gir del govern kurd.

Continue reading

08/20/14

Obiang es fa el lusòfon, però amb olor de petroli

teodoro_obiangDesprés d’anys de buscar-ho, el govern de Guinea Equatorial ha aconseguit integrar-se en l’organització intergovernamental de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa (CPLP). L’accés de la república presidida per Teodoro Obiang es va segellar el 23 de juliol a la conferència de la CPLP a Dili, capital de Timor Oriental. Els caps d’estat i de govern dels fins llavors vuit membres de l’organització (Portugal, Brasil, Cap Verd, Guinea Bissau, Angola, Moçambic, Sao Tomé i Timor Oriental) van recordar-li a Obiang que haurà de fer les passes necessàries per a “l’adopció i utilització efectiva de la llengua portuguesa” i que convindrà que continuï avançant cap a l’abolició de la pena de mort —ara està en moratòria, aprovada pocs dies abans de la reunió de Dili.

A primer cop d’ull, l’entrada de Guinea Equatorial a la CPLP pot sorprendre, perquè el portuguès no és una de les llengües habituals del país. A l’excolònia espanyola s’hi parlen diverses llengües africanes —fang, bubi…— mentre que una part significativa de la població té coneixement de l’antiga llengua colonial, el castellà. Allò cert, però, és que el govern equatoguineà compleix amb el requisit que fixen els estatuts de la CPLP: tenir el portuguès com a llengua oficial de l’estat. Això és així des de 2011, quan es va reformar la Constitució per a incloure aquest idioma entre els oficials del país, juntament amb el castellà i el francès.

Continue reading

07/30/14

“Rojava podria ser un model per a tot Síria”

salih_muslimENTREVISTA. El líder del Kurdistan Occidental i copresident del PYD Salih Muslim diu que els kurds mantenen bones relacions amb “totes les comunitats de Síria” i alerta que “les forces que donen suport a l’EIIL” tenen plans “per a destruir i evacuat Rojava” · “Tenim l’oportunitat històrica de reconstruir les relacions entre entre les nacions originàries de Mesopotàmia”

- Vist des d’un punt de vista històric, la creació d’un Kurdistan Occidental -o Rojava, com és denominat en kurd- és un esdeveniment nou a la regió. Una de les coses més interessants és el fet que el lideratge del Kurdistan Occidental presenta el procés com a no exclusivament kurd, sinó multiètnic, incloent-hi els assiris, els àrabs i altres pobles. Quin és l’objectiu del procés?

– Creiem en les nacions de Mesopotàmia, que han estat vivint juntes durant milers d’anys. Kurds, siríacs, armenis, àrabs i altres minories són les nacions originàries de Mesopotàmia. Creiem que Mesopotàmia és un jardí i que totes aquestes nacions en són les flors: pobles iguals i originaris. S’han comès molts errors, especialment al segle XX, per exemple quan l’Acord Sykes-Picot va dividir Mesopotàmia en quatre països -Síria, Turquia, Iraq i Iran. Creiem en Rojava, tenim l’oportunitat històrica de reconstruir les relacions entre aquestes nacions originàries, genuïnes i iguals en aquesta regió multinacional. Estem treballant d’acord amb aquesta creença, i [volem] fer-ho d’una forma democràtica, moderna i secular. No ens prenem les altres nacions simplement com una declaració: haurien de compartir-ho tot amb nosaltres en l’administració democràtica de Rojava. Estan compartint les unitats de defensa, l’Asaysh, el sistema judicial, l’escola, i l’assiri i l’àrab hi han esdevingut llengües oficials, al costat del kurd.

Continue reading

06/20/14

Discurs del rei: nació espanyola, unitat en la diversitat, cap concessió al sobiranisme i tot en castellà

felip-borboS’esperava amb gran atenció el contingut del primer discurs de Felip VI com a nou rei d’Espanya. El procés sobiranista de Catalunya, el descrèdit de la monarquia i les demandes per a un referèndum sobre la república eren al teló de fons de l’abdicació de Joan Carles I en el seu fill. El discurs del rei ha respost a algun d’aquests reptes? Mirem punt per punt què ha dit Felip VI en la seva estrena davant de les Corts com a rei.

Continue reading

05/28/14

El sistema català de partits polítics s’encamina cap a la plenitud? (2)

Fa any i mig, arran de les eleccions al Parlament de Catalunya, explicava en aquest bloc que el sistema català de partits estava avançant (des de la perspectiva de l’autocentrament) de forma clara i evident cap a la plenitud, per diversos motius: els dos principals partits eren per primer cop d’estricta obediència catalana, el nombre d’escons i el percentatge de vots dels partits sense vinculació orgànica amb les forces espanyoles era més alt que mai, l’espectre polític català en l’eix esquerra-dreta era més complet que mai… Recuperar aquell article ve a to després dels resultats de les eleccions europees de diumenge, que no fan sinó confirmar les tendències que s’observaven al final de 2012, amb alguns matisos.

Continue reading

04/30/14

L’acord entre Fatah i Hamàs: quatre claus per a entendre el canvi d’escenari

abbas-meshaalFatah, el partit del president palestí Mahmud Abbas, i Hamàs, la formació islamista que controla la Franja de Gaza, han anunciat un acord per a conformar un govern d’unitat nacional palestina d’aquí a cinc setmanes. El pacte també inclou la convocatòria d’eleccions presidencials i parlamentàries en el termini de sis mesos. Aquesta solució posaria punt i final a la divisió dels territoris palestins existent des de 2007, quan Hamàs i Fatah es van enfrontar violentament, amb el resultat que Cisjordània va quedar sota el control de l’Autoritat Nacional Palestina (amb majoria de Fatah) mentre que Gaza va restar sota domini de Hamàs.

La reacció israeliana ha estat immediata: el govern israelià ha cancel·lat una trobada amb els negociadors palestins i el primer ministre Binyamin Netanyahu ha assegurat que Fatah no pot fer la pau amb Israel al mateix temps que es pacta amb Hamàs.

Per a aprofundir i comprendre el context que ha desembocat en l’acord entre Fatah i Hamàs, Nationalia ha parlat amb Lurdes Vidal, responsable de l’àrea de Món Àrab i Mediterrani de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Destaquem quatre elements clau: Continue reading

03/18/14

Crimea, Xipre del Nord i la importància de tenir un seient permanent al Consell de Seguretat

dp-crimeaS’està parlant molt de si Crimea és o no és un cas similar a  Kosovo. De fet, tant les autoritats de Crimea (en la seva declaració unilateral d’independència) com el president rus, Vladímir Putin (en el seu discurs sobre l’annexió de la península a Rússia) han fet referència a l’exprovíncia sèrbia. Però, de fet, la seqüència dels esdeveniments s’ha assemblat més a la de Xipre entre 1974 i 1983 que no pas a la de Kosovo. I, des del punt de vista del dret internacional, ja es pot treure una primera lliçó: tenir un seient permanent al Consell de Seguretat de les Nacions Unides (i el seu consegüent dret de veto) va molt bé per a justificar la pròpia posició. I Rússia el té.

Continue reading