10/14/14

De Gaddafi al caos actual: vuit apunts sobre la crisi de Líbia

General_HaftarGreu inestabilitat política des de la fi de la Jamahiriya. La guerra civil de Líbia (2011) va concloure amb la fi de la Jamahiriya (la “república de masses” de Muammar al-Gaddafi) i la caiguda del coronel, però no va portar-hi pas l’estabilitat. Des de llavors, el país nord-africà ha tingut cinc primers ministres en tres anys: Mahmoud Jibril, Ali Tarhouni, Abdurrahim El-Keib, Ali Zeidan i l’actual, Abdullah al-Thani, que va assumir el càrrec el mes de març. Cap d’ells ha pogut posar Líbia sota control governamental: (el que queda de) l’exèrcit libi, milícies tribals i grups religiosos, travessats per xarxes clientelars complexes, s’hi disputen el poder polític, econòmic i militar. La xifra de milicians ha passat de 20.000 fa tres anys a 300.000 actualment.

Participació electoral a la baixa. Els libis van escollir el seu Parlament post-Gaddafi (el Congrés General Nacional, CGN) el juliol de 2012. La cambra –amb majoria islamista– disposava d’un termini legal de 18 mesos per a completar la transició cap a la democràcia i dotar el país d’una Constitució. El febrer de 2014 es va acabar el seu mandat sense haver acomplert l’objectiu. El juny es van celebrar eleccions per a un nou Parlament, la Cambra de Representants, que havia de substituir el CGN com a màxima instància legislativa. La participació va ser molt baixa (630.000 votants, contra 2,8 milions el 2012) i en algunes localitats ni tan sols es va votar. Però el 4 d’agost, la Cambra de Representants –ara amb majoria laica i amb presència de federalistes– va assumir el poder. Continue reading

09/10/14

Nova oportunitat per a l’Iraq? Kirkuk i més autonomia per al Kurdistan a canvi d’ajornar la independència

kurdish-flagANÀLISI. El Govern Regional del Kurdistan dóna suport al nou primer ministre iraquià. Els kurds s’avenen a participar al govern estatal, però hi posen condicions. El referèndum d’independència passa a segon pla. Algunes claus del nou moment.

El Govern Regional del Kurdistan (Iraq) va anunciar el juliol que convocaria un referèndum d’independència. Però la formació d’un nou govern iraquià —que acaba de rebre la benedicció del Parlament— podria donar una darrera oportunitat a la unitat del país? És el que interpreten diversos mitjans a partir de l’acord a què, finalment, han arribat representants de les tres comunitats principals de l’Iraq (àrabs xiïtes, àrabs sunnites i kurds) per a nomenar Haider al-Abadi com a nou primer ministre. La sortida del primer ministre anterior, Nuri al-Maliki, era la condició del Govern Regional del Kurdistan per a poder parlar amb Bagdad. El president kurd, Massud Barzani, ha felicitat Al-Abadi i li ha demanat que “no repeteixi els errors” d’Al-Maliki. Alguns factors ajuden a entendre i contextualitzar el gir del govern kurd.

Continue reading

08/20/14

Obiang es fa el lusòfon, però amb olor de petroli

teodoro_obiangDesprés d’anys de buscar-ho, el govern de Guinea Equatorial ha aconseguit integrar-se en l’organització intergovernamental de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa (CPLP). L’accés de la república presidida per Teodoro Obiang es va segellar el 23 de juliol a la conferència de la CPLP a Dili, capital de Timor Oriental. Els caps d’estat i de govern dels fins llavors vuit membres de l’organització (Portugal, Brasil, Cap Verd, Guinea Bissau, Angola, Moçambic, Sao Tomé i Timor Oriental) van recordar-li a Obiang que haurà de fer les passes necessàries per a “l’adopció i utilització efectiva de la llengua portuguesa” i que convindrà que continuï avançant cap a l’abolició de la pena de mort —ara està en moratòria, aprovada pocs dies abans de la reunió de Dili.

A primer cop d’ull, l’entrada de Guinea Equatorial a la CPLP pot sorprendre, perquè el portuguès no és una de les llengües habituals del país. A l’excolònia espanyola s’hi parlen diverses llengües africanes —fang, bubi…— mentre que una part significativa de la població té coneixement de l’antiga llengua colonial, el castellà. Allò cert, però, és que el govern equatoguineà compleix amb el requisit que fixen els estatuts de la CPLP: tenir el portuguès com a llengua oficial de l’estat. Això és així des de 2011, quan es va reformar la Constitució per a incloure aquest idioma entre els oficials del país, juntament amb el castellà i el francès.

Continue reading

07/30/14

“Rojava podria ser un model per a tot Síria”

salih_muslimENTREVISTA. El líder del Kurdistan Occidental i copresident del PYD Salih Muslim diu que els kurds mantenen bones relacions amb “totes les comunitats de Síria” i alerta que “les forces que donen suport a l’EIIL” tenen plans “per a destruir i evacuat Rojava” · “Tenim l’oportunitat històrica de reconstruir les relacions entre entre les nacions originàries de Mesopotàmia”

- Vist des d’un punt de vista històric, la creació d’un Kurdistan Occidental -o Rojava, com és denominat en kurd- és un esdeveniment nou a la regió. Una de les coses més interessants és el fet que el lideratge del Kurdistan Occidental presenta el procés com a no exclusivament kurd, sinó multiètnic, incloent-hi els assiris, els àrabs i altres pobles. Quin és l’objectiu del procés?

- Creiem en les nacions de Mesopotàmia, que han estat vivint juntes durant milers d’anys. Kurds, siríacs, armenis, àrabs i altres minories són les nacions originàries de Mesopotàmia. Creiem que Mesopotàmia és un jardí i que totes aquestes nacions en són les flors: pobles iguals i originaris. S’han comès molts errors, especialment al segle XX, per exemple quan l’Acord Sykes-Picot va dividir Mesopotàmia en quatre països -Síria, Turquia, Iraq i Iran. Creiem en Rojava, tenim l’oportunitat històrica de reconstruir les relacions entre aquestes nacions originàries, genuïnes i iguals en aquesta regió multinacional. Estem treballant d’acord amb aquesta creença, i [volem] fer-ho d’una forma democràtica, moderna i secular. No ens prenem les altres nacions simplement com una declaració: haurien de compartir-ho tot amb nosaltres en l’administració democràtica de Rojava. Estan compartint les unitats de defensa, l’Asaysh, el sistema judicial, l’escola, i l’assiri i l’àrab hi han esdevingut llengües oficials, al costat del kurd.

Continue reading

06/20/14

Discurs del rei: nació espanyola, unitat en la diversitat, cap concessió al sobiranisme i tot en castellà

felip-borboS’esperava amb gran atenció el contingut del primer discurs de Felip VI com a nou rei d’Espanya. El procés sobiranista de Catalunya, el descrèdit de la monarquia i les demandes per a un referèndum sobre la república eren al teló de fons de l’abdicació de Joan Carles I en el seu fill. El discurs del rei ha respost a algun d’aquests reptes? Mirem punt per punt què ha dit Felip VI en la seva estrena davant de les Corts com a rei.

Continue reading

05/28/14

El sistema català de partits polítics s’encamina cap a la plenitud? (2)

Fa any i mig, arran de les eleccions al Parlament de Catalunya, explicava en aquest bloc que el sistema català de partits estava avançant (des de la perspectiva de l’autocentrament) de forma clara i evident cap a la plenitud, per diversos motius: els dos principals partits eren per primer cop d’estricta obediència catalana, el nombre d’escons i el percentatge de vots dels partits sense vinculació orgànica amb les forces espanyoles era més alt que mai, l’espectre polític català en l’eix esquerra-dreta era més complet que mai… Recuperar aquell article ve a to després dels resultats de les eleccions europees de diumenge, que no fan sinó confirmar les tendències que s’observaven al final de 2012, amb alguns matisos.

Continue reading

04/30/14

L’acord entre Fatah i Hamàs: quatre claus per a entendre el canvi d’escenari

abbas-meshaalFatah, el partit del president palestí Mahmud Abbas, i Hamàs, la formació islamista que controla la Franja de Gaza, han anunciat un acord per a conformar un govern d’unitat nacional palestina d’aquí a cinc setmanes. El pacte també inclou la convocatòria d’eleccions presidencials i parlamentàries en el termini de sis mesos. Aquesta solució posaria punt i final a la divisió dels territoris palestins existent des de 2007, quan Hamàs i Fatah es van enfrontar violentament, amb el resultat que Cisjordània va quedar sota el control de l’Autoritat Nacional Palestina (amb majoria de Fatah) mentre que Gaza va restar sota domini de Hamàs.

La reacció israeliana ha estat immediata: el govern israelià ha cancel·lat una trobada amb els negociadors palestins i el primer ministre Binyamin Netanyahu ha assegurat que Fatah no pot fer la pau amb Israel al mateix temps que es pacta amb Hamàs.

Per a aprofundir i comprendre el context que ha desembocat en l’acord entre Fatah i Hamàs, Nationalia ha parlat amb Lurdes Vidal, responsable de l’àrea de Món Àrab i Mediterrani de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Destaquem quatre elements clau: Continue reading

03/18/14

Crimea, Xipre del Nord i la importància de tenir un seient permanent al Consell de Seguretat

dp-crimeaS’està parlant molt de si Crimea és o no és un cas similar a  Kosovo. De fet, tant les autoritats de Crimea (en la seva declaració unilateral d’independència) com el president rus, Vladímir Putin (en el seu discurs sobre l’annexió de la península a Rússia) han fet referència a l’exprovíncia sèrbia. Però, de fet, la seqüència dels esdeveniments s’ha assemblat més a la de Xipre entre 1974 i 1983 que no pas a la de Kosovo. I, des del punt de vista del dret internacional, ja es pot treure una primera lliçó: tenir un seient permanent al Consell de Seguretat de les Nacions Unides (i el seu consegüent dret de veto) va molt bé per a justificar la pròpia posició. I Rússia el té.

Continue reading

03/1/14

Simplificar Crimea i Ucraïna, renunciar a les complexitats del mapa

dp-ukraineMirar els mapes i els resultats electorals, estar atents a la geografia i fer un cop d’ull a la història permeten de copsar múltiples matisos a qualsevol país. És el que caldria haver fet a l’hora d’analitzar la situació d’Ucraïna durant tots aquests mesos d’Euromaidan, i trobo que no ha estat així. Si s’hagués fet, ara s’entendria millor que hi ha múltiples accents polítics i identitaris en aquell país, que la divisió oest-est és una arxisimplificació… i l’estupor davant dels esdeveniments a Crimea potser seria menor.

Simplificar les divisions… Fa setmanes, si no mesos – o anys, fins i tot- que ens martellegen amb la suposada divisió fonamental que pateix Ucraïna: un est russòfon i russòfil i un oest ucraïnòfon i proeuropeu (seria més acurat dir “pro Unió Europea”). És una simplificació barroera: no hi ha cap frontera clara entre un sector i l’altre, per molt que ens pintin el mapa amb dos colors diferents (a la banda proeuropea, on guanyaven a la dècada passada Iúlia Timoixenko i Víktor Iúsxenko, i a la banda prorussa, on ho feia l’enderrocat Víktor Ianukóvitx). Aquests mapes pintats de forma bicolor obvien que, en moltes regions, la victòria d’un o altre candidat podia anar de 10 o 15 punts percentuals, i no pas de 40 o 50. Que en regions on la majoria de la gent té l’ucraïnès com a llengua materna el més votat era Ianukóvitx. Que en regions situades just a sobre de la frontera amb Rússia, la més votada era Timoixenko. I, a la inversa, que els candidats nacionalistes ucraïnesos no acostumaven a tenir resultats fantàstics a la Transcarpàcia, malgrat que aquesta regió es troba a l’extrem occidental d’Ucraïna. Continue reading

02/27/14

Polònia, un mosaic nacional en potència?

(Nota introductòria: quan es mira un mapa de la UE, és bastant evident que tots els estats grans tenen moviments autonomistes i independentistes al seu si. Això és especialment cert a Espanya i al Regne Unit, però en menor mesura també ho és a França i a Itàlia. Però, què passa a Alemanya i a Polònia? És cert que Polònia és un país pràcticament monoètnic sense moviments nacionals o regionals subestatals rellevants? Per tal d’aproximar-me a aquest tema, vaig preparar un reportatge. Aquest text n’és el resultat. El vaig publicar fa uns dies a Nationalia. Gent de Polònia m’ha comentat que ha tingut un cert impacte allà, i un diari silesià fins i tot l’ha traduït al polonès.)

poloniaEl qüestionament de la unitat nacional de l’Estat polonès acostuma més aviat a despertar algunes pors relacionades amb la trajectòria històrica del país, especialment amb episodis foscos com les particions de Polònia al segle XVIII o, més recentment, amb les ocupacions alemanya i soviètica.

Potser per aquest bagatge, l’emergència d’un nacionalisme silesià durant les dues darreres dècades -que no ha deixat de créixer- ha tingut un cert impacte, polític i emocional, al país. Just després de la fi del comunisme, uns quants silesians van començar a reclamar que Polònia havia de reconèixer que dins de les seves fronteres hi havia altres identitats nacionals a banda de la polonesa. L’impacte de la reivindicació nacional silesiana va anar fent forat mica en mica, i l’any 2002 va tenir la seva primera gran concreció: 173.000 persones van declarar ser de nacionalitat silesiana al cens de 2002. I això, malgrat que per a les institucions poloneses, aquesta nacionalitat, oficialment, no existeix. Continue reading