El lingüista i occitanista Marçal Girbau escrivia fa pocs dies un article interessant a VilaWeb sobre l’encaix d’Aran en una eventual Catalunya independent. Jo, a diferència d’altra gent que s’estimaria més posposar les decisions sobre les parets mestres del nou estat per a després de la declaració d’independència, crec que està bé anar plantejant tots aquests temes des d’ara. Parafrasejant Fuster, podríem dir que, arribats a determinat punt, la independència o la fas o te la fan.

Girbau deia que “si els catalans realment ens creiem el discurs del respecte i l’autogovern aranès”, llavors la conclusió lògica és que el nou estat sobirà sigui “una confederació, amb dos estats associats: Catalunya i Aran”. Trobo que és una aproximació oportuna pel que fa al grau d’autogovern que hauria de tenir la vall occitanòfona, que, com se sap, manté una història gairebé mil·lenària d’autonomia i d’institucions pròpies. Però, realment la confederació és l’arquitectura que més convé?

Una confederació, com escriu Girbau, implicaria que existirien dos estats sobirans -Catalunya i Aran. Aquests dos estats formarien un altre supraestat que tindria les competències que s’acordessin. Per una banda, i d’entrada, hi hauria una qüestió procedimental per resoldre: en el moment que Catalunya s’independitzés d’Espanya, caldria tenir previst un mecanisme perquè Aran automàticament se separés de Catalunya -donat que s’hauria de constituir en estat sobirà- i, immediatament, constituís un nou estat de caràcter confederal amb ella. Ens podem plantejar si el moment seria el més oportú per a una cosa així: interpretaria el món que s’està obrint una capsa de Pandora? Que comença un procés secessionista ad infinitum? Seria això aconsellable per a aconseguir un reconeixement ràpid del nou estat?

Després hi hauria una altra qüestió, que tampoc convé menystenir, i que no té tant a veure amb Aran, sinó amb Catalunya: quin sentit tindria per als catalans disposar de dos estats diferents -el català i el catalanoaranès- que gairebé cobririen la mateixa població i la mateixa extensió territorial? Dos estats per a, pràcticament, el mateix país? No seria criticable que, ja d’entrada, comencéssim a fer duplicitats d’aquest estil? Quantes confederacions existeixen amb dues unitats constituents tan i tan desnivellades?

Penso que en un cas d’un desequilibri territorial i demogràfic tan evident com el de Catalunya i Aran (la vall representa només el 2% de la superfície i el 0,1% de la població del conjunt!) és més raonable fixar-se en un altre tipus d’arquitectura estatal, existent en d’altres països del món. Un model que, a la pràctica i si es vol, acaba generant un autogovern per a la part constituent més petita tan gran com el d’una confederació -si fa falta, reconeixent-li el dret de secessió. Un model que no requereix de la constitució de dos estats que se superposin. Parlo del model de les federacies, “acords bilaterals pels quals es reconeix constitucionalment per part de l’estat un estatus especial a una part del territori”, per seguir la definició de Miquel Caminal i Ferran Requejo. És a dir, un autogovern tan ampli com es vulgui per a Aran, sense haver-lo d’aplicar per a ningú més -sense café para todos.

Per què no aplicar, per al cas aranès, solucions com l’ assolida per Finlàndia amb les illes Aland? Aquest arxipèlag té la seva pròpia llengua oficial -molt singularment, el finlandès no hi és idioma oficial-, les seves pròpies lleis de propietat de la terra, un caràcter desmilitaritzat, capacitat legislativa àmplia i fins i tot gaudeix de representació en determinats fòrums internacionals (Consell Nòrdic). Similituds amb el nostre cas? Les Aland representen només el 0,6% de la població finlandesa, la situació lingüística a les Aland i a Finlàndia és diferent, i geogràficament són unitats diferenciades però no gaire distants (com ho és Aran respecte de Catalunya, es pot argumentar).

Penso que un model de relació basat, a grans trets, en aquests principis podria ser ben adequat per a l’encaix d’Aran en una Catalunya independent, que s’evitaria així d’haver de mantenir dos estats quasi calcats. Sobretot, si la Catalunya sobirana no té intenció de federalitzar-se, escenari que llavors podria tenir implicacions per al cas aranès: una Catalunya constituïda per diverses unitats federades -les vegueries, per exemple- podria donar cabuda llavors a Aran com una unitat federada més, si cal amb més autogovern que les altres. Però això ja seria un altre debat…